per Berta Sánchez
Marisela Ortiz, membre de l’Associació “Nuestras hijas de regreso a casa” i guanyadora del Premi Ciutat Castelldefels d’enguany, va ser convidada a la seu del Grup de Dones de Castelldefels el passat 9 de juliol per explicar l’onada de feminicidis que assetja Ciudad Juárez des de 1993.
Aquesta és una ciutat mexicana situada a la frontera amb Estats Units on, en aquests darrers anys, s’han anat instal•lat fàbriques maquiladores - empreses subcontractades d’assemblatge i manufactura que importen materials sense pagar aranzels i els exporten un cop processats a d’altres empreses – on treballen un alt percentatge de dones que han emigrat d’altres zones de Mèxic escapant de la pobresa i a la recerca de millors condicions de vida.
Tot i que els seus drets laborals són contínuament vulnerats, les dones han trobat en aquestes fàbriques una font de subsistència i empoderament. Tanmateix, arrisquen cada dia la seva vida quan entren i surten de treballar. En els llargs desplaçaments d’anada a la feina o de retorn a casa, centenars de dones han estat segrestades, violades i assassinades. Aquests crims es van repetint des de fa més de deu anys sense que cap investigació seriosa es porti a terme per aclarir les seves causes.
Les últimes hipòtesis relacionen aquestes cruents matances amb rituals d’iniciació que es durien a terme dins de diferents grups mafiosos involucrats en el narcotràfic. Les dones, la majoria entre 15 i 19 anys, serien violades, torturades i assassinades com una prova que hauria de superar el “neòfit” per formar part del club d’homes de la màfia. El versament de sang i l’assassinat seria el ritual i el segell confirmatori del pacte a través del qual l’iniciat venç les passions i és apte per ingressar en el cos de l’organització i en la fratria viril. Aquest acte macabre reforça així mateix el vincle del grup d’homes a través de l’exhibició del seu poder i el coneixement d’un secret compartit. Un cop realitzat l’acte simbòlic, que és sens dubte, una clara manifestació de la violència de gènere, les dones assassinades serien abandonades com una deixalla ja que són concebudes com a objectes que poden ser apropiats, utilitzats i llançats.
La impunitat d’aquests crims respondria a la connexió existent entre els assassins i les autoritats (policia, fiscalia, exèrcit etc). El poder que ostenten aquests rics i influents propietaris i homes de negocis il•legals permetria comprar el silenci per tal de que el mecanisme d’escenificació del poder basat en el sacrifici del cos femení se segueixi perpetrant. Per això no es desenvolupa cap investigació en profunditat i es prefereix acusar a persones innocents com a bocs expiatoris o es culpa a les mateixes víctimes esgrimint raons falses com ara les seves relacions amb el narcotràfic i la prostitució. Aquests feminicidis reiterats faciliten també que els assassinats per violència domèstica quedin camuflats. Si algun home s’excedeix i mata a la seva companya pot abandonar el seu cos en alguna zona de Ciudad Juárez sense preocupar-se de que s’indagui massa la causa d’aquesta mort.
Aquest és un model que va calant dins d’aquesta societat i respon a un missatge clar que consisteix en donar legitimitat a la violència de gènere a través de la qual els homes poden disposar lliurament del cos de les dones fins a l’extrem d’assassinar-les. Els agressors, no només s’apropien de l’espai privat, sinó també de l’espai públic de Ciudad Juárez insuflant la por a totes les dones sota les seves passes.
Marisela Ortiz, valenta i compromesa, lluita cada dia per desemmascarar els culpables i reconstruir una societat sobre nous ciments, malgrat que això signifiqui posar en risc la seva vida. Tot i haver estat amenaçada de mort vàries vegades, no dubta en trencar el silenci, denunciar l’horror i clamar justícia ultrapassant les fronteres de Mèxic, ja que ara és conscient que des del seu propi país, assetjat per la corrupció, no s’oferirà cap solució a aquest genocidi de dones i que per tant, és necessari internacionalitzar el problema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario